Tenen una vida molt intensa. I no només per que en Ferran no es cansa de fer-los sonar.
És que són instruments en continua metamorfosi, sempre inquiets, sempre evolucionant, sempre experimentant amb la pròpia sonoritat i aparença.
A la imatge podeu veure com ha anat canviant aquesta arpa inspirada en la kora i el n’goni africans.
Amb cada una de les mutacions el seu so dolç i profund ha anat adquirint volum i matisos,
la seva ressonància ha millorat, resulta més fàcil canviar i mantenir l’afinació, el músic la pot tocar més còmodament.
A més, com qui canvia de vestit, s’ha anat emprovant diferents caixes de ressonància i això ha fet que anés canviant el seu look.
Ara bé, com que la seva ànima ens canta i encanta per les cordes,
i batega dins el màstil…
encara que es disfressi de fusta, de metall o de plàstic,
la nostra arpa trastocada la tenim ben calada:
es sempre la mateixa entremaliada que fa pessigolles a l’aire.